Una altra nit
I axí estic
Una altra nit
Pensant perquè no sóc jo el dels petons d'abans de dormir
perquè no soc jo el dels petons de bon dia
perquè no sóc jo el que et dóna els petons de la teua vida
perquè?
perquè m'agrades tant?
perquè no vols estar amb mi?
perquè?
Vuic una resposta
I la resposta no existeix
La resposta és un no vuic
La resposta és un no pot ser
La resposta no existeix
Sóc el que plora per tu
Sóc el que té rabia
Rabia de no haguer aconseguit el que volia
Rabia de voler ser el teu Sony i no poder
Rábia de també ser aquell que et lleve el Sony
I tampoc poder
Sóc un home enrabiat en un món d'oscuretat
Sóc aquell que vol volar per plorar lluny de tu
I no pot
Sóc aquell que vol recuperar-se de tu
I no pot
Sóc aquell que no pot més
Sóc aquell al que tu no fas tot el cas que vol
Sóc aquell que no pot mirar te sense plorar després
Sóc aquell que se silencia
Per no amargar la teua vida
Sóc aquell que t'odia en silenci
Per amarte amb paraules
I que no et dónes compte
Que la vida d'aquell que t'ama
Dia a dia
Perd sentit sense tu
I mor a poquet a poquet
Com si fos un vellet que te aprop el funeral
Jo sóc un alma en pena
I tu ets la meua pena
Tu ets una pena
I jo sóc qui et plora
Sóc el típic artista
Que odia la seua inspiració
Sóc el més típic que has tingut mai davant
I així encara
Tu ets una cosa més típica que jo
Tu ets el que mai havia volgut com parella
I ets el que estime tant que no puc oblidar
Ets el meu hivern
El que gela el meu cor
Però un dia vas ser la meua primavera
Ni tan freda ni tan calenta
Ni tan lluny ni tan prop
Ets la perfecció que mai ningú encontra
Ets la perfecció que vaig tenir l'honor de provar
Ets la mel que es posa als llavis i després escapa.
Una altra nit
Pensant perquè no sóc jo el dels petons d'abans de dormir
perquè no soc jo el dels petons de bon dia
perquè no sóc jo el que et dóna els petons de la teua vida
perquè?
perquè m'agrades tant?
perquè no vols estar amb mi?
perquè?
Vuic una resposta
I la resposta no existeix
La resposta és un no vuic
La resposta és un no pot ser
La resposta no existeix
Sóc el que plora per tu
Sóc el que té rabia
Rabia de no haguer aconseguit el que volia
Rabia de voler ser el teu Sony i no poder
Rábia de també ser aquell que et lleve el Sony
I tampoc poder
Sóc un home enrabiat en un món d'oscuretat
Sóc aquell que vol volar per plorar lluny de tu
I no pot
Sóc aquell que vol recuperar-se de tu
I no pot
Sóc aquell que no pot més
Sóc aquell al que tu no fas tot el cas que vol
Sóc aquell que no pot mirar te sense plorar després
Sóc aquell que se silencia
Per no amargar la teua vida
Sóc aquell que t'odia en silenci
Per amarte amb paraules
I que no et dónes compte
Que la vida d'aquell que t'ama
Dia a dia
Perd sentit sense tu
I mor a poquet a poquet
Com si fos un vellet que te aprop el funeral
Jo sóc un alma en pena
I tu ets la meua pena
Tu ets una pena
I jo sóc qui et plora
Sóc el típic artista
Que odia la seua inspiració
Sóc el més típic que has tingut mai davant
I així encara
Tu ets una cosa més típica que jo
Tu ets el que mai havia volgut com parella
I ets el que estime tant que no puc oblidar
Ets el meu hivern
El que gela el meu cor
Però un dia vas ser la meua primavera
Ni tan freda ni tan calenta
Ni tan lluny ni tan prop
Ets la perfecció que mai ningú encontra
Ets la perfecció que vaig tenir l'honor de provar
Ets la mel que es posa als llavis i després escapa.
4320
Cargando comentarios...