Un homenot s'acostà al noi i li diguè: -Fora d'ací xiquet! Què hi fas llegint al carrer? La propera vegada et donarem una pallissa a veure si així escarmentes!-.

El jove sortí corrent tan ràpid com poguè, no l'empaitaven, però la desesperació l'espentava a dur les seues malparades sabates cap a endavant. Durant la carrera li caiguè el llibre, li caiguè una llàgrima, una gota salada que va aterrar a una terra cruel on un xiquet sense casa i sense pares, té poques alternatives a banda d'un orfanat o la delinqüència.

A l'endemà una xiqueta de quinze anys recollí un llibre al costat de la vorera del carrer Castedat, sabia que els ciutadans tenien prohibit llegir, però tot i així va decidir agafar-lo. Semblava un llibre vell, a la portada s'hi llegia: "Michael Ende La Història Interminable". Es quedà molt impressionada i quan es va fer a la idea d'emportar-se'l a casa escoltà una veu greu darrere seua que li va dir: -Què feies xiqueta? Estaves llegint? Què no saps que llegir està prohibit? I damunt al mig del carrer, ets molt valenta-. El pànic es materialitzà al rostre de la xiqueta un segon abans que dos homes se l'emportaren. Nomès va restar un llibre vell al costat de la vorera.