Hi ha persones que naixen i moren, això és tot, com qui acompleix un contracte, signa per un temps determinat dins d'uns marges amb unes expectatives fixes i, més que viure, sobreviu el temps que li ha tocat, com una flor al mig del camp. No hi ha res de roí amb açò. Però és què nosaltres no som flors, les flors no poden elegir, no poden negar la seva pròpia natura, les persones si que podem, eixe... és el veritable problema. Encara així, la nostra natura ens guarda lo pitjor de nosaltres mateixos, també lo millor.  Si més no, som lliures i, malgrat tot, jo no puc renunciar a lluitar per canviar tot allò que no accepte d'aquest món. Massa temptació troben alguns en la protecció d'una vida ordinària dins d'uns màrgens temps enrere escrits.